PETONS I QUEIXALADES

IMG_20190927_110708.jpg

Tant és, petons o queixalades, són conseqüències de les emocions que sentim. Els primers els normalitzem i els segons els patologitzem. Si no és problema el fet que un infant digui “totxe” enlloc de “cotxe” quan encara no sap parlar… per què ho és que mossegui quan encara no sap expressar sentiments? si fos capaç de dir “és que no ho entenc!”, “no et puc explicar el que vull”, “tinc ganes d’estar amb tu”, “em fan mal les dents”… si fos capaç de fer-ho, segurament ho faria i no mossegaria. Hi ha molts adults que no són capaços de dir “em sento malament amb el que has fet” i es passen tres dies fent morros amb un mutisme completament voluntari.

Les emocions ens mouen per facilitar-nos la vida. La por ens fa fugir d’allò que temem o ens ajuda a preparar-nos i estar alerta davant una situació perillosa. L’enuig és l’emoció que tenim quan ens sentim frustrats, quan creiem que ens traspassen els nostres límits. L’enuig ens porta a agredir per defensar-nos. Aquell comportament agressiu que va ser tan útil als nostres avantpassats per defensar-se dels depredadors, ara no ens permet socialitzar-nos. El que hem desenvolupat al llarg dels anys són altres respostes alternatives: diem no, marxem, ens queixem… per aprendre, tanmateix, necessitem temps, un entorn que ens ensenyi una maduració del nostre sistema nerviós.
Mentre això passa als nostres cervells, curs rere curs i a totes les escoles bressol, als voltants de l’any, els infants mosseguen. De fet mosseguen, mengen amb les mans, o amb poca traça amb la cullera i fan el pipí als bolquers. Quan hagin après altres habilitats ja les posaran en pràctica. Però, mentre no sigui així, les educadores es veuran en la difícil situació d’explicar a aquell pare o mare com ha estat la mossegada escandalosa que s’ha marcat a la cara de l’Infant. O bé comentar a uns pares, mig empeses per la pressió dels altres, que el seu fill o la seva filla fa uns dies que mossega.
Elles saben molt bé què fer. Elles coneixen a la perfecció els mecanismes d’aprenentatge dels seus infants. Algunes diran “no” amb to afectuós però decidit, i apartaran l’infant del lloc on es troba. D’altres li explicaran que allò fa mal. O potser l’apartaran sense mirar-lo directament i evitar així que aquell intent de cridar l’atenció tingui èxit. Li ensenyaran a reclamar-la d’una altra manera. En molts casos podran evitar-ho distraient-lo amb cançons o jocs. En alguna escola s’hauran preocupat de disposar d’aquells objectes que permetran descarregar aquella tensió acumulada per tot el que viu tan intensament. En molts equips elles es tranquil•litzaran compartint-ho amb les companyes i després observaran, com per art de màgia, que aquest “ansiolític” també té un efecte en la conducta de l’infant. I així, amb l’esforç i la dedicació de cada dia, aquells infants que mossegaven tan sovint, quan arribi el curs següent, hauran canviat la mossegada per un encara matusser “és meu!”. Encara els queda molt per aprendre.
Moltes famílies seguiran amb més o menys coneixements o intuïció aquestes passes i, si tot va com ha d’anar, després d’uns anys trobarem un adult amb una maduresa emocional reclamant de forma assertiva (educada però decidida) allò que creu que li pertoca. Si no és així, formarà part d’un dels milers d’adults immadurs amb els que compta la nostra “avançada societat” esperant que el món giri al seu voltant.
Una mossegada a la galta o al braç d’un fill genera emocions de tot tipus: pena, ràbia, por… és normal i adaptatiu. Allò que fem amb aquestes emocions, però, també servirà de model del nostre fill. He vist més d’un pare tenint una reacció violenta davant d’un fill que jugava amb una pistola. Qui aprèn de què? Tot això les educadores ho saben i, amb paciència, segueixen la seva feina dia rere dia. Això no obstant, a l’altra banda de la porta, el pare o la mera seguirà reclamant més vigilància (guardes de seguretat?), que apartin els “agressius” (els enviem tots al psicòleg?) o que aïllin les víctimes per evitar nous atacs (vitrines de vidre protectores?).
Socialitzar-se vol dir estar en contacte amb virus, haver d’esperar que sigui el torn per dinar, dormir amb altres sorolls, tenir la possibilitat de rebre una mossegada… però també vol dir tenir un bon sistema immunitari, saber esperar, tolerar, compartir, afrontar frustracions i desenvolupar els mecanismes emocionals necessaris per sobreviure en el nostre món actual on els depredadors tenen nom de persona.
Imma Riu Psicòloga (publicat a la revista In-fàn-ci-a, nº 40, set/oct 2009)

 

Si en voleu saber més, feu click aquí.

Curs 2019-2020

Educar un nen no és fer-li aprendre alguna cosa que no sabia, sinó fer d’ell algú que no existia!!                                                                                                     

John Ruskin.

MOLT BON INICI DE CURS!!!

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Estem de vacances

La llar d’infants està de vacances d’estiu. Ens retrobem el setembre amb les piles carregades i moltes ganes d’iniciar un nou curs escolar.

L’equip educatiu us desitgem: Bon estiu i Bones vacances!!!

equip vacances

Jocs d’aigua

Amb l’arribada de l’estiu i la calor, durant el mes de juliol aprofitem per refrescar-nos al pati, amb jocs d’aigua. IMG_20190705_110515

Compartim moments!

Les relacions i  el joc són unes de les bases de qualsevol aprenentatge. Durant el mes de Juny els grans de la llar hem compartit moments i espais amb els infants de P3 de l’escola gran. Aquesta és una manera de conèixer un lloc diferent on al setembre iniciarian una nova etapa educativa.

IMG_20190531_105810.jpg

 

PREINSCRIPCIONS A LA LLAR D’INFANTS

Del dilluns 13 al 24 de maig, estarà obert el període de preinscripcions a la llar.

PAU

Portes Obertes

20190402_cartell portes obertes Petit Comte

La Llar d’Infants el Petit Comte obre les portes perquè totes les famílies que ho necessitin, puguin visitar-nos i així conèixer l’escola i el seu funcionament.

El divendres 3 de maig de 9h a 17h podeu visitar-nos i copsar alguns dels moments del nostre dia a dia mentre fem un tomb per tots els espais de l’escola i us expliquem els trets característics del nostre projecte, l’organització, i procurarem resoldre qualsevol dubte que tingueu.

El dissabte el matí, de 10h a 12h, obrirem les portes per totes les famílies que vulguin passar a conèixer aquest servei. Les persones de l’equip educatiu estaran a la vostra disposició per fer visites guiades per l’escola, resoldre dubtes, i facilitar tota la informació que necessiteu. En els diferents espais de l’escola us oferirem una exposició d’alguns moments del dia a dia a través del material del joc que utilitzen els infants i algunes imatges.

Per les famílies que tingueu pensat en matricular el vostre fill o filla en el proper curs 2019-2020, també us hem preparat el full informatiu on hi trobareu tota la informació necessària sobre les dates, horaris, i documents que cal presentar per poder formalitzar la preinscripció i la matrícula en el centre.

US HI ESPEREM!!

 

Sant Jordi a la Llar

IMG_20190423_114833A la llar ens agrada celebrar les tradicions populars catalanes, per aquest motiu no hem volgut deixar escapar la oportunitat de celebrar la diada de St. Jordi.

Al matí els infants més grans de l’escola han anat a passeig fins a la plaça a veure la parada de roses i llibres, i hem aprofitat per comprar un conte per l’escola. Hem aprofitat que estàvem a prop, per arribar a la biblioteca i poder mirar molts de contes.

També ens han visitat d’Edat3, i ens hem intercanviat les roses fetes pels infants de la llar i els avis.

I per acabar la celebració, a la tarda, hem fet un berenar a la llar, amb les famílies, hem explicat un conte, hem escenificat la llegenda de St. Jordi i hem fet un taller de punts de llibres, tot organitzat per l’AMPA de la llar. A més d’un intercanvi de contes.

L’hort a la Llar d’Infants

Amb l’arribada de la primavera, hem començat a recollir els primers fruits del nostre petit hort.

Els infants, juntament amb les educadores, són els encarregats de preparar la terra, plantar el planter (rabanets, escaroles, enciams, cebes,…), regar setmana a setmana,… fins a arribar a poder recollir els fruits del que hem plantat.

Els productes que recollim, els posem a disposició de les famílies que en vulguin adquirir, i així podem tancar el cicle de vida de les plantes, i ensenyem als infants el respecte per la natura, la constància,… per aconseguir un objectiu del que en podem gaudir tots plegats.

IMG_4176

Arriba la tardor

Quan ve el temps de menjar castanyes…

IMG_20181018_110958