Category Archives: Sin categoría

La panera dels tresors

La panera dels tresors, una eina tan útil i desconeguda per alguns. Tot seguit, us deixem un article que a nosaltres ens ha semblat interessant i que pot fer-nos servei.

També us convidem a donar un cop d’ull en un article de Criatures (feu click aquí) per si voleu aprofundir una mica més en aquest tema. Esperem que us agradi!

La panera dels tresors és un joc d’exploració adequat per a infants entre 6 i 10/12 mesos. Consisteix en oferir una panera als infants, la qual conté diferents tipus d’objectes de diferents materials. Aquests objectes pretenen desenvolupar els sentits dels infants i la descoberta, i així conèixer els diferents atributs dels objectes, com ara el pes, la temperatura, la forma, el color, l’olor, el so, entre d’altres. Amb la presentació per part nostra i la manipulació per part de l’infant dels diferents objectes també es treballen accions a fer sobre els objectes, com acostar-los o allunyar-los de nosaltres, o ficar-los i treure’ls dins d’un altre objecte. També es desenvolupa la coordinació mà-ull-boca necessària per fer tasques precises.

Cal tenir en compte que els objectes que es troben dins de la panera no són joguines sinó material inespecífic.

La panera dels tresors és un fenomen o joc molt important durant el primer any de vida del nadó, ja que els sentits d’aquest es desenvolupen en gran mesura durant aquest període.

La panera on es posaran els objectes amb els quals experimentaran els nens/es ha de ser sòlida, plana, estable i sense nanses per la seguretat de l’infant si aquest s’hi repenja. Els objectes que es troben a la panera han de ser de diferents materials, com per exemple, fusta, vímet, metall, palla, objectes naturals, etc. I han d’estar pensats per estimular la creació del nen/a. Com a mínim hi ha d’haver seixanta objectes a la panera.

És convenient situar la panera en un lloc on els nens/es puguin arribar a ella còmodament, com per exemple, sobre una catifa.

En el cas de les escoles bressol, per cada panera només hi poden haver tres nens. És important evitar qualsevol interferència en el joc de l’infant perquè aquest pugui explorar i manipular lliurement afavorint així la concentració i l’atenció.

La predisposició de l’adult afavoreix l’estimulació i la concentració del nadó en l’exploració dels objectes de la panera. Una simple mirada o un somriure és suficient perquè l’infant entri en contacte amb l’adult, i aquest fet farà que l’infant senti seguretat. L’infant es sentirà atret per la varietat dels objectes i les seves formes, colors… l’adult no intervindrà en les accions  que realitzi l’infant, simplement observarà les seves preferències, interessos i l’evolució de l’infant.

En el joc de la panera dels tresors és important renovar alguns objectes de tant en tant deixant-ne d’antics perquè els nens els tinguin com a referència i els nous seran un estímul perquè continuïn interessant-se pel joc i experimentant. Per renovar adequadament els objectes és important observar les preferències dels infants i les activitats que duen a terme amb cada objecte.

S’han de poder rentar tots els objectes i s’ha de tenir cura de tots estiguin en bon estat i renovar els que es facin malbé.

Cada nen/a utilitza objectes d’una manera o d’una altra (els prova amb la boca, els toca amb les mans i peus, els mou per veure si fan soroll o no, prova d’unir dos materials insonors per aconseguir que aquests dos facin soroll, dona cops a terra, en el cas de les escoles bressol observen als nens del costat, etc. Així doncs, el que fan és posar en funcionament els cinc sentits, cosa molt important en aquesta etapa inicial de l’infant. Els aspectes que potencia la panera dels tresors són:

  • Diversitat
  • Acumulació d’informació
  • Aprendre i saber del seu entorn
  • Descobrir-se a ell mateix
  • Aprendre a bellugar-se

Al principi l’infant agafa els objectes perquè els té a prop i li són atractius. Els toca i gaudeix de la sensació que li produeix el contacte i la manipulació. Més endavant el seu interès i la seva curiositat en creixement el fan més capaç de triar un objecte o un altre, segons l’atrauen per alguna qualitat, ja sigui el so que produeix quan l’agafem, pel color, si és gran o petit, etc.

Amb tots aquests objectes l’infant va aprenent a escollir i decidir el que vol fer. Tret que per la seva edat és molt poc freqüent. Els infants tenen la gran necessitat de provar la consistència de les coses, i ho fan agafant els objectes amb les mans, mossegant-los, manipulant-los i succionant-los respon a les accions d’exploració dels infants amb els materials. Jugant amb els objectes, l’infant els mira, els toca, els llepa, els sacseja, els pica, els escolta, els apila, els gira, els fica, els treu, els olora, els llença… és un seguit de sensacions que li produeixen totes les accions anteriors, quan s’ho passa bé tot el cos hi participa: el cap, les cames i els braços es mouen, el tronc es balanceja, xiscla, riu i fa sons pre-verbals. Tot i ser un joc individual, quan tenen la possibilitat de realitzar l’activitat amb altres infants, les expressions i satisfaccions (els somriures, els xiscles, l’interès per l’activitat…) provoquen les relacions entre ells, ja que estan compartint sensacions semblants de plaer.

Els infants s’interessen per tots els objectes que hi ha dins la panera dels tresors. El plàstic és l’objecte més limitat, doncs no aporta gaire més informació que forma i color. Es poden trobar objectes com per exemple un coco, un mirall, unes pilotes de roba, una pinya, unes taronges, un pal, una tapa, etc.

La panera dels tresors dona a l’infant l’oportunitat d’escollir allò que vol agafar, li dona una certa autonomia.

Quan el nen/a té l’oportunitat de tocar, sacsejar l’instrument que vol, es sent d’alguna manera realitzat, satisfet amb ell mateix. D’aquesta manera, l’infant aprèn amb ell mateix.

Aprenen a escollir, a moure les mans, a conèixer les dimensions i sons dels objectes, etc.

A més, cal destacar que els nens i nenes exploren sobretot amb la boca, la qual proporciona molta informació. Aquesta activitat implica utilitzar tot el cos sencer.

Així doncs, la panera dels tresors és una activitat de repte per a l’infant fomentant així, l’exploració de multituds de textures utilitzant tots els seus sentits de manera involuntària. Per tant, cal recalcar que és molt important deixar temps a l’infant perquè realitzi la seva exploració de l’entorn i fomentar aquestes situacions. Contra més experiències, més aprendrà de l’entorn que l’envolta. La oferirem 3 o 4 dies a la setmana i durant uns 20’-25’ de duració.

OBJECTES:

Es tracta que amb tots els objectes puguem despertar al màxim de sentits possibles.

  • La vista: l’infant percebi el color de l’objecte, les dimensions, la brillantor, la forma, la lluminositat…
  • El so: percussió, fricció, cruixint o l’absència de so.
  • L’olor: la diversitat d’olors.
  • El gust: en aquest cas s’ha de procurar que la varietat sigui molt variada i amplia.
  • El tacte: permet poder palpar la forma de l’objecte, la textura, la temperatura, el pes…

S’ha de tenir en compte que la panera mai conté joguines comercials ni objectes de plàstic perquè en aquests casos només varia el color. La importància principal és oferir als infants tota mena de materials naturals, que normalment no són donats. El propòsit és proporcionar-los la gamma més àmplia que sigui possible d’experiències sensorials.

Objectes Naturals

  • Llimona
  • Poma
  • Pedres
  • Castanyes grans
  • Cargol de mar
  • Petxines
  • Taps de suro
  • Closques de coco
  • Pomes grans
  • Escorça d’arbre
  • Magrana
  • Nous grosses
  • Pedra tosca
  • Pinyol de diferents fruites
  • Carbasses seques
  • Esponja

Objectes de materials naturals

  • Cistells petits
  • Raspall d’ungles de fusta
  • Brotxa de maquillatge
  • Pinta de banya
  • Brotxa d’afaitar
  • Flauta de canya
  • Pilota de llana
  • Calçador de banya
  • Raspall de dents
  • Raspall petit de sabates
  • Pinzell
  • Brotxa
  • Cullera de banya

Objectes de fusta

  • Capses petites
  • Cullera de mel
  • Trompeta
  • Bol
  • Ouera
  • Cilindres
  • Castanyoles
  • Timbal
  • Sonalls
  • Ou
  • Plat
  • Argolla
  • Bobina de fil
  • Cubs
  • Carraca
  • Daus
  • Cullerot
  • Mà de morter
  • Botons de colors
  • Carrets
  • Pinça d’estendre
  • Anella de cortina
  • Espàtula
  • Cullera

Objectes metàl·lics

  • Trompeta
  • Flamera
  • Cendrer
  • Joc de claus
  • Espremedora
  • Tassa
  • Clauer

Objectes de pell, roba, goma, folre

  • Moneder de pell
  • Tub de goma
  • Pilota de tennis
  • Un tap de bany amb cadena
  • Agafador de cassoles
  • Anelles de cafetera
  • Cremallera
  • Pilota grossa
  • Funda d’ulleres
  • Bosses petites amb lavanda, roses, farigola…
  • Tap de goma
  • Cintes de textures i colors diferents
  • Trossos de goma elàstica
  • Pilota de cuir
  • Bossa de pell
  • Nineta de drap
  • Ós de peluix
  • Pilota de golf
  • Bosseta brodada
  • Xiulet
  • Embut
  • Harmònica
  • Clips
  • Jocs de picarols
  • Colador de te
  • Tap
  • Cadena
  • Culleres
  • Obreampolles
  • Raspall de neteja biberons
  • Estri de batre ous
  • Llaunes (amb les que no es puguin fer mal)
  • Triangle
  • Anelles
  • Mirall de marc metàl·lic
  • Trituradora
  • Carret de màquina d’escriure
  • Motlles de pastís
  • Tapes de metall
  • Pots de fer infusions
  • Campana
  • Surador i xarxa de pesca
  • Espàtula de goma

Objectes de paper i cartró

  • Llibreta
  • Capsa
  • Paper de vidre
  • Tubs de cartró
  • Paper de xarol
  • Cons de cartró

Panera dels tresors

Una visita inesperada

Aquests dies de fred i glaçades hem aprofitat per explicar el conte d’en “Piulet”, un ocell que era massa petit per poder volar lluny, tot buscant millor temps.
No sabem si ens va sentir, però tot d’una, a la tarda, va aparèixer al nostre pati un petit pit-roig. Tampoc podia volar. Nosaltres el vam acollir amb molta curiositat i tendresa. Com que no sabem a quin arbre té el seu niu, n’hi hem fet un amb trossets de paper. Potser quan arribi la primavera ja haurà volat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

PETONS I QUEIXALADES

IMG_20190927_110708.jpg

Tant és, petons o queixalades, són conseqüències de les emocions que sentim. Els primers els normalitzem i els segons els patologitzem. Si no és problema el fet que un infant digui “totxe” enlloc de “cotxe” quan encara no sap parlar… per què ho és que mossegui quan encara no sap expressar sentiments? si fos capaç de dir “és que no ho entenc!”, “no et puc explicar el que vull”, “tinc ganes d’estar amb tu”, “em fan mal les dents”… si fos capaç de fer-ho, segurament ho faria i no mossegaria. Hi ha molts adults que no són capaços de dir “em sento malament amb el que has fet” i es passen tres dies fent morros amb un mutisme completament voluntari.

Les emocions ens mouen per facilitar-nos la vida. La por ens fa fugir d’allò que temem o ens ajuda a preparar-nos i estar alerta davant una situació perillosa. L’enuig és l’emoció que tenim quan ens sentim frustrats, quan creiem que ens traspassen els nostres límits. L’enuig ens porta a agredir per defensar-nos. Aquell comportament agressiu que va ser tan útil als nostres avantpassats per defensar-se dels depredadors, ara no ens permet socialitzar-nos. El que hem desenvolupat al llarg dels anys són altres respostes alternatives: diem no, marxem, ens queixem… per aprendre, tanmateix, necessitem temps, un entorn que ens ensenyi una maduració del nostre sistema nerviós.
Mentre això passa als nostres cervells, curs rere curs i a totes les escoles bressol, als voltants de l’any, els infants mosseguen. De fet mosseguen, mengen amb les mans, o amb poca traça amb la cullera i fan el pipí als bolquers. Quan hagin après altres habilitats ja les posaran en pràctica. Però, mentre no sigui així, les educadores es veuran en la difícil situació d’explicar a aquell pare o mare com ha estat la mossegada escandalosa que s’ha marcat a la cara de l’Infant. O bé comentar a uns pares, mig empeses per la pressió dels altres, que el seu fill o la seva filla fa uns dies que mossega.
Elles saben molt bé què fer. Elles coneixen a la perfecció els mecanismes d’aprenentatge dels seus infants. Algunes diran “no” amb to afectuós però decidit, i apartaran l’infant del lloc on es troba. D’altres li explicaran que allò fa mal. O potser l’apartaran sense mirar-lo directament i evitar així que aquell intent de cridar l’atenció tingui èxit. Li ensenyaran a reclamar-la d’una altra manera. En molts casos podran evitar-ho distraient-lo amb cançons o jocs. En alguna escola s’hauran preocupat de disposar d’aquells objectes que permetran descarregar aquella tensió acumulada per tot el que viu tan intensament. En molts equips elles es tranquil•litzaran compartint-ho amb les companyes i després observaran, com per art de màgia, que aquest “ansiolític” també té un efecte en la conducta de l’infant. I així, amb l’esforç i la dedicació de cada dia, aquells infants que mossegaven tan sovint, quan arribi el curs següent, hauran canviat la mossegada per un encara matusser “és meu!”. Encara els queda molt per aprendre.
Moltes famílies seguiran amb més o menys coneixements o intuïció aquestes passes i, si tot va com ha d’anar, després d’uns anys trobarem un adult amb una maduresa emocional reclamant de forma assertiva (educada però decidida) allò que creu que li pertoca. Si no és així, formarà part d’un dels milers d’adults immadurs amb els que compta la nostra “avançada societat” esperant que el món giri al seu voltant.
Una mossegada a la galta o al braç d’un fill genera emocions de tot tipus: pena, ràbia, por… és normal i adaptatiu. Allò que fem amb aquestes emocions, però, també servirà de model del nostre fill. He vist més d’un pare tenint una reacció violenta davant d’un fill que jugava amb una pistola. Qui aprèn de què? Tot això les educadores ho saben i, amb paciència, segueixen la seva feina dia rere dia. Això no obstant, a l’altra banda de la porta, el pare o la mera seguirà reclamant més vigilància (guardes de seguretat?), que apartin els “agressius” (els enviem tots al psicòleg?) o que aïllin les víctimes per evitar nous atacs (vitrines de vidre protectores?).
Socialitzar-se vol dir estar en contacte amb virus, haver d’esperar que sigui el torn per dinar, dormir amb altres sorolls, tenir la possibilitat de rebre una mossegada… però també vol dir tenir un bon sistema immunitari, saber esperar, tolerar, compartir, afrontar frustracions i desenvolupar els mecanismes emocionals necessaris per sobreviure en el nostre món actual on els depredadors tenen nom de persona.
Imma Riu Psicòloga (publicat a la revista In-fàn-ci-a, nº 40, set/oct 2009)

 

Si en voleu saber més, feu click aquí.

Curs 2019-2020

Educar un nen no és fer-li aprendre alguna cosa que no sabia, sinó fer d’ell algú que no existia!!                                                                                                     

John Ruskin.

MOLT BON INICI DE CURS!!!

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Estem de vacances

La llar d’infants està de vacances d’estiu. Ens retrobem el setembre amb les piles carregades i moltes ganes d’iniciar un nou curs escolar.

L’equip educatiu us desitgem: Bon estiu i Bones vacances!!!

equip vacances

Jocs d’aigua

Amb l’arribada de l’estiu i la calor, durant el mes de juliol aprofitem per refrescar-nos al pati, amb jocs d’aigua. IMG_20190705_110515

Compartim moments!

Les relacions i  el joc són unes de les bases de qualsevol aprenentatge. Durant el mes de Juny els grans de la llar hem compartit moments i espais amb els infants de P3 de l’escola gran. Aquesta és una manera de conèixer un lloc diferent on al setembre iniciarian una nova etapa educativa.

IMG_20190531_105810.jpg