PRESINSCRIPCIONS 2020-2021

Aquestes són les dates i el procediment que heu de seguir per fer la preinscripció a la nostra escola.

Si necessiteu més información, no dubteu, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a través del mail o per telèfon de 09:00 a 13:00h i de 15:00 a 17:00h de dilluns a divendres.

Correo: petitcomte@besalu.cat

Telèfon: 671 022 486

CARTELL PREINSCRIPCIONS

Portes Obertes Virtuals

Aquest any, a causa de les circumstàncies extraordinaries que estem vivint, les Portes Obertes de la Llar seran de manera virtual als nostres perfils de Facebook i Instagram.

Avui hem començat a presentar-vos els espais de la nostra escola per tal de conèixer-la una mica.
Per fer-ho, cada educadora us explicarà un espai a través de videos curts amb fotografies acompanyades d’una petita explicació.

Durant tres dies podreu anar veient els espais de l’escola:
Avui l’entrada, les aules, l’espai de plàstica i l’espai d’experimentació.
Demà l’espai de llum, l’espai simbòlic i l’espai del conte.
I finalment el Dimecres acabareu de veure l’espai polivalent, el pati, les sortides i el treball en xarxa.

Si teniu interés en la nostra escola contacteu-nos a: petitcomte@besalu.cat o bé de 9:00 a 13:00h i de 15:00 a 17:00h al número 671 022 486

FOTO PATI

Portes Obertes Virtuals

CARTELL PORTES OBERTES

Degut a la situació d’excepcionalitat que estem vivint, aquest any  farem les portes obertes de manera virtual! Encara que les circumstàncies no ens deixin fer-ho com voldríem, el nostre objectiu és que totes les famílies pugueu conèixer el nostre projecte, per això hem preparat una sèrie de vídeos presentant-vos l’equip educatiu i explicant-vos els espais de la nostra llar d’infants.
També estem començant a preparar el període de preinscripcions i matrícules.
Encara no us podem detallar el calendari amb les dates concretes, però a mesura que es vagi normalitzant la situació us anirem informant.
Si voleu rebre més informació, també us podeu posar en contacte amb nosaltres a través de correu electrònic o per telèfon de 9:00h a 13:00h i de 15:00h a 17:00h de dilluns a divendres.
Correu electrònic: petitcomte@besalu.cat
Mòbil: 671 022 486
Gràcies!

 

FOMENTAR L’AUTONOMIA. “DEIXA’M-HO APRENDRE A FER A MI!”

Una bona solució per aprofitar el fet d’estar a casa amb els infants moltes hores pot ser potenciar la seva autonomia personal. Sovint, amb les presses del dia a dia o per comoditat, els pares no deixem que els infants facin les coses ells sols oblidant-nos que són infants capaços i que si invertim una mica de temps els primers dies, a la llarga hi sortim guanyat tots.

Els infants han d’adquirir una sèrie d’habilitats que només s’aconsegueixen amb la pràctica. Accions tant quotidianes com apujar-se els pantalons, posar-se les sabates, requereixen un gran esforç i els pares hem d’estar al seu costat quan ho intenten i donar-los un cop de mà si és necessari, essent capaços de reprimir el nostre impuls d’acabar fent-ho nosaltres.

Quan ho aconsegueixen per ells sols, millora la seva autoestima i els genera una gran satisfacció que els estimula a afrontar nous reptes. També és un bon moment per treballar el control d’esfínters o fins i tot, treure els bolquers a aquells infants que ja estan preparats.

El dia a dia a casa també ens permet treballar conceptes matemàtics. Amb accions tan rutinàries com parar taula es treballa l’ordre, les correspondències; plegant roba, la geometria, les simetries; ajudant a estendre la roba es posa en pràctica la coordinació i la motricitat.

Moltes les podem aconseguir d’una forma lúdica i divertida pels infants i us proposem alguns trucs per fomentar l’autonomia dels nens/es:

  • Recollir les joguines. Quan els nens són molt petits no podem pretendre que quan demanem que endrecin, ho facin. Al principi necessiten que els pares facin un acompanyament. S’ha d’intentar generar situacions agradables com per exemple: cantar una cançó de recollir, fer carreres cronometrades per comprovar qui és capaç de recollir més coses en menys temps, jugar a buscar un tresor, que consisteix en anomenar una de les joguines escampades i considerar guanyador al primer que la trobi i la col·loqui al seu lloc: en caixes, bosses, paneres…. i al mateix temps els ajudarà a ordenar-les.
  • Posar-se les sabates. Una proposta divertida és pintar una cara en el lateral o interior de la sabata. Els has d’explicar que si les cares es fan un petó, tindrà les sabates ben posades.
  • Sonar-se. És un hàbit que ajuda a prevenir molèsties i infeccions. Per assolir-ho és important seguir els passos:
  1. Bufar per la boca. Ho podem aconseguir demanant al nen/a que faci bombolles en un vas ple d’aigua, bufar les espelmes d’aniversari, bufar trossets de papers…
  2. Bufar pel nas… tancant la boca. Posem sobre la taula: plomes, cotó, farina… i es tracta de bufar amb el nas. Per aquest exercici és indispensable que l’infant tanqui la boca o que es posi la mà davant.
  3. Sonar-se. Li donem un mocador de paper i l’ha d’agafar amb les dues mans. Si l’infant no té la capacitat motriu per fer-ho sol, l’adult l’ajudarà. El nen/a bloquejarà un costat del nas i bufarà fort per l’altre costat i després a la inversa. Ànims que ho aconseguireu!
  • Aprendre a posar-se la jaqueta. Una manera senzilla de fer-ho és posar la jaqueta a terra, podrà posar els dos braços a dins de les mànigues alhora, aixecar l’abric i prova aconseguida!

Desitgem que gaudiu d’aquests petits consells, i a veure si els podeu posar en pràctica!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

PROJECTE LLENGUATGE DE SIGNES PER INFANTS OÏENTS

Per aquest curs l’equip educatiu ens vam proposar dur a terme un nou projecte. Es tracta de treballar a l’escola el mètode del llenguatge de signes per infants oïents (Baby Signs). L’any passat vam començar a posar-ho en pràctica a l’aula dels lactants de forma experimental, i al veure’n els resultats, aquest curs ens hem documentat i hem realitzat una formació per conèixer-ho millor i poder-ho treballar amb els infants de l’escola.

És un mètode senzill i divertit que podem utilitzar tant famílies com professionals de l’educació i que facilita la comunicació des de ben petits. No es tracta d’una metodologia nova, sinó que alguns estudis daten de l’any 1980, i demostren beneficis en el desenvolupament cognitiu, i integral dels infants.

No significa, aprendre i utilitzar la llengua de signes, sinó que es tracta d’incorporar un gest a cada paraula que diem. En cap cas, substituirem la paraula per el gest, doncs ambdós han d’anar acompanyats.

S’aconsella començar a signar amb els nadons a partir dels 6 mesos, ja que tenen millor control postural i poden mantenir-se asseguts, a més de començar a tenir interès per les interaccions comunicatives. No obstant, pot ser que fins als 10 mesos el bebè no comenci a signar i dependrà de les seves ganes de comunicar-se, cada infant és diferent.

Són molts els beneficis que comporta en els infants i en les seves relacions. Alguns d’ells són els següents:

  • Redueix la frustració, tant dels pares com dels infants
  • Augmenta la confiança i l’autonomia de l’infant
  • Afavoreix l’adquisició del llenguatge i el desenvolupament cognitiu
  • Estimula el desenvolupament intel·lectual
  • Reforça el vincle afectiu

Diem que és un mètode que actua com una bastida que els pot ajudar a desenvolupar el llenguatge oral, per tant, no té perquè retardar l’expressió parlada, ja que cada signe s’acompanya amb la paraula corresponent. Al final, els infants s’adonen que és més senzill comunicar-se oralment.

Per signar cal que ens posem a l’alçada de l’infant per tal que ens pugui veure bé, signar la paraula escollida acompanyada del llenguatge oral i, repetir-lo cada vegada que aparegui aquella paraula.

Es sol començar introduint unes 10 paraules i signes, i quan aquests ja formin part del seu vocabulari se’n poden anar introduint més. En el nostre cas, hem començat introduint signes que fan referència a situacions i accions dels nostres hàbits i rutines de l’escola, així com també, persones significatives per l’infant i emocions i sentiments. Els signes han estat extrets del llibre “Signes per a tothom” de Sònia Ferraro Nieto.

Finalment, un cop l’infant comenci a parlar, podem deixar els signes, o bé, podem continuar aprofitant els seus beneficis per introduir una nova llengua, aprendre nou vocabulari, etc.

A les següents fotos podreu veure alguns dels nens de la llar signar i la portada del llibre d’on han estat extrets els signes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La panera dels tresors

La panera dels tresors, una eina tan útil i desconeguda per alguns. Tot seguit, us deixem un article que a nosaltres ens ha semblat interessant i que pot fer-nos servei.

També us convidem a donar un cop d’ull en un article de Criatures (feu click aquí) per si voleu aprofundir una mica més en aquest tema. Esperem que us agradi!

La panera dels tresors és un joc d’exploració adequat per a infants entre 6 i 10/12 mesos. Consisteix en oferir una panera als infants, la qual conté diferents tipus d’objectes de diferents materials. Aquests objectes pretenen desenvolupar els sentits dels infants i la descoberta, i així conèixer els diferents atributs dels objectes, com ara el pes, la temperatura, la forma, el color, l’olor, el so, entre d’altres. Amb la presentació per part nostra i la manipulació per part de l’infant dels diferents objectes també es treballen accions a fer sobre els objectes, com acostar-los o allunyar-los de nosaltres, o ficar-los i treure’ls dins d’un altre objecte. També es desenvolupa la coordinació mà-ull-boca necessària per fer tasques precises.

Cal tenir en compte que els objectes que es troben dins de la panera no són joguines sinó material inespecífic.

La panera dels tresors és un fenomen o joc molt important durant el primer any de vida del nadó, ja que els sentits d’aquest es desenvolupen en gran mesura durant aquest període.

La panera on es posaran els objectes amb els quals experimentaran els nens/es ha de ser sòlida, plana, estable i sense nanses per la seguretat de l’infant si aquest s’hi repenja. Els objectes que es troben a la panera han de ser de diferents materials, com per exemple, fusta, vímet, metall, palla, objectes naturals, etc. I han d’estar pensats per estimular la creació del nen/a. Com a mínim hi ha d’haver seixanta objectes a la panera.

És convenient situar la panera en un lloc on els nens/es puguin arribar a ella còmodament, com per exemple, sobre una catifa.

En el cas de les escoles bressol, per cada panera només hi poden haver tres nens. És important evitar qualsevol interferència en el joc de l’infant perquè aquest pugui explorar i manipular lliurement afavorint així la concentració i l’atenció.

La predisposició de l’adult afavoreix l’estimulació i la concentració del nadó en l’exploració dels objectes de la panera. Una simple mirada o un somriure és suficient perquè l’infant entri en contacte amb l’adult, i aquest fet farà que l’infant senti seguretat. L’infant es sentirà atret per la varietat dels objectes i les seves formes, colors… l’adult no intervindrà en les accions  que realitzi l’infant, simplement observarà les seves preferències, interessos i l’evolució de l’infant.

En el joc de la panera dels tresors és important renovar alguns objectes de tant en tant deixant-ne d’antics perquè els nens els tinguin com a referència i els nous seran un estímul perquè continuïn interessant-se pel joc i experimentant. Per renovar adequadament els objectes és important observar les preferències dels infants i les activitats que duen a terme amb cada objecte.

S’han de poder rentar tots els objectes i s’ha de tenir cura de tots estiguin en bon estat i renovar els que es facin malbé.

Cada nen/a utilitza objectes d’una manera o d’una altra (els prova amb la boca, els toca amb les mans i peus, els mou per veure si fan soroll o no, prova d’unir dos materials insonors per aconseguir que aquests dos facin soroll, dona cops a terra, en el cas de les escoles bressol observen als nens del costat, etc. Així doncs, el que fan és posar en funcionament els cinc sentits, cosa molt important en aquesta etapa inicial de l’infant. Els aspectes que potencia la panera dels tresors són:

  • Diversitat
  • Acumulació d’informació
  • Aprendre i saber del seu entorn
  • Descobrir-se a ell mateix
  • Aprendre a bellugar-se

Al principi l’infant agafa els objectes perquè els té a prop i li són atractius. Els toca i gaudeix de la sensació que li produeix el contacte i la manipulació. Més endavant el seu interès i la seva curiositat en creixement el fan més capaç de triar un objecte o un altre, segons l’atrauen per alguna qualitat, ja sigui el so que produeix quan l’agafem, pel color, si és gran o petit, etc.

Amb tots aquests objectes l’infant va aprenent a escollir i decidir el que vol fer. Tret que per la seva edat és molt poc freqüent. Els infants tenen la gran necessitat de provar la consistència de les coses, i ho fan agafant els objectes amb les mans, mossegant-los, manipulant-los i succionant-los respon a les accions d’exploració dels infants amb els materials. Jugant amb els objectes, l’infant els mira, els toca, els llepa, els sacseja, els pica, els escolta, els apila, els gira, els fica, els treu, els olora, els llença… és un seguit de sensacions que li produeixen totes les accions anteriors, quan s’ho passa bé tot el cos hi participa: el cap, les cames i els braços es mouen, el tronc es balanceja, xiscla, riu i fa sons pre-verbals. Tot i ser un joc individual, quan tenen la possibilitat de realitzar l’activitat amb altres infants, les expressions i satisfaccions (els somriures, els xiscles, l’interès per l’activitat…) provoquen les relacions entre ells, ja que estan compartint sensacions semblants de plaer.

Els infants s’interessen per tots els objectes que hi ha dins la panera dels tresors. El plàstic és l’objecte més limitat, doncs no aporta gaire més informació que forma i color. Es poden trobar objectes com per exemple un coco, un mirall, unes pilotes de roba, una pinya, unes taronges, un pal, una tapa, etc.

La panera dels tresors dona a l’infant l’oportunitat d’escollir allò que vol agafar, li dona una certa autonomia.

Quan el nen/a té l’oportunitat de tocar, sacsejar l’instrument que vol, es sent d’alguna manera realitzat, satisfet amb ell mateix. D’aquesta manera, l’infant aprèn amb ell mateix.

Aprenen a escollir, a moure les mans, a conèixer les dimensions i sons dels objectes, etc.

A més, cal destacar que els nens i nenes exploren sobretot amb la boca, la qual proporciona molta informació. Aquesta activitat implica utilitzar tot el cos sencer.

Així doncs, la panera dels tresors és una activitat de repte per a l’infant fomentant així, l’exploració de multituds de textures utilitzant tots els seus sentits de manera involuntària. Per tant, cal recalcar que és molt important deixar temps a l’infant perquè realitzi la seva exploració de l’entorn i fomentar aquestes situacions. Contra més experiències, més aprendrà de l’entorn que l’envolta. La oferirem 3 o 4 dies a la setmana i durant uns 20’-25’ de duració.

OBJECTES:

Es tracta que amb tots els objectes puguem despertar al màxim de sentits possibles.

  • La vista: l’infant percebi el color de l’objecte, les dimensions, la brillantor, la forma, la lluminositat…
  • El so: percussió, fricció, cruixint o l’absència de so.
  • L’olor: la diversitat d’olors.
  • El gust: en aquest cas s’ha de procurar que la varietat sigui molt variada i amplia.
  • El tacte: permet poder palpar la forma de l’objecte, la textura, la temperatura, el pes…

S’ha de tenir en compte que la panera mai conté joguines comercials ni objectes de plàstic perquè en aquests casos només varia el color. La importància principal és oferir als infants tota mena de materials naturals, que normalment no són donats. El propòsit és proporcionar-los la gamma més àmplia que sigui possible d’experiències sensorials.

Objectes Naturals

  • Llimona
  • Poma
  • Pedres
  • Castanyes grans
  • Cargol de mar
  • Petxines
  • Taps de suro
  • Closques de coco
  • Pomes grans
  • Escorça d’arbre
  • Magrana
  • Nous grosses
  • Pedra tosca
  • Pinyol de diferents fruites
  • Carbasses seques
  • Esponja

Objectes de materials naturals

  • Cistells petits
  • Raspall d’ungles de fusta
  • Brotxa de maquillatge
  • Pinta de banya
  • Brotxa d’afaitar
  • Flauta de canya
  • Pilota de llana
  • Calçador de banya
  • Raspall de dents
  • Raspall petit de sabates
  • Pinzell
  • Brotxa
  • Cullera de banya

Objectes de fusta

  • Capses petites
  • Cullera de mel
  • Trompeta
  • Bol
  • Ouera
  • Cilindres
  • Castanyoles
  • Timbal
  • Sonalls
  • Ou
  • Plat
  • Argolla
  • Bobina de fil
  • Cubs
  • Carraca
  • Daus
  • Cullerot
  • Mà de morter
  • Botons de colors
  • Carrets
  • Pinça d’estendre
  • Anella de cortina
  • Espàtula
  • Cullera

Objectes metàl·lics

  • Trompeta
  • Flamera
  • Cendrer
  • Joc de claus
  • Espremedora
  • Tassa
  • Clauer

Objectes de pell, roba, goma, folre

  • Moneder de pell
  • Tub de goma
  • Pilota de tennis
  • Un tap de bany amb cadena
  • Agafador de cassoles
  • Anelles de cafetera
  • Cremallera
  • Pilota grossa
  • Funda d’ulleres
  • Bosses petites amb lavanda, roses, farigola…
  • Tap de goma
  • Cintes de textures i colors diferents
  • Trossos de goma elàstica
  • Pilota de cuir
  • Bossa de pell
  • Nineta de drap
  • Ós de peluix
  • Pilota de golf
  • Bosseta brodada
  • Xiulet
  • Embut
  • Harmònica
  • Clips
  • Jocs de picarols
  • Colador de te
  • Tap
  • Cadena
  • Culleres
  • Obreampolles
  • Raspall de neteja biberons
  • Estri de batre ous
  • Llaunes (amb les que no es puguin fer mal)
  • Triangle
  • Anelles
  • Mirall de marc metàl·lic
  • Trituradora
  • Carret de màquina d’escriure
  • Motlles de pastís
  • Tapes de metall
  • Pots de fer infusions
  • Campana
  • Surador i xarxa de pesca
  • Espàtula de goma

Objectes de paper i cartró

  • Llibreta
  • Capsa
  • Paper de vidre
  • Tubs de cartró
  • Paper de xarol
  • Cons de cartró

Panera dels tresors

Una visita inesperada

Aquests dies de fred i glaçades hem aprofitat per explicar el conte d’en “Piulet”, un ocell que era massa petit per poder volar lluny, tot buscant millor temps.
No sabem si ens va sentir, però tot d’una, a la tarda, va aparèixer al nostre pati un petit pit-roig. Tampoc podia volar. Nosaltres el vam acollir amb molta curiositat i tendresa. Com que no sabem a quin arbre té el seu niu, n’hi hem fet un amb trossets de paper. Potser quan arribi la primavera ja haurà volat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.